T'ha passat mai que, després de tenir un fricandó hores al foc, la carn queda eixuta o amb una textura corretjosa? Aquest és un dels errors més comuns a la cuina quan es prepara un dels guisats més emblemàtics de la nostra gastronomia.
El fricandó —un plat documentat a Catalunya des del segle XVIII en receptaris com els Avisos i advertiments per al cuiner de religiosos— és el rei indiscutible dels àpats de festa i de la cuina d'hivern. Té una característica única que el fa ideal per a les trobades familiars: és un plat que no s'ha de menjar acabat de fer. Necessita repòs, i això el converteix en la solució perfecta per deixar el dinar a punt el dia abans.
A Vedruna PRO Escola Superior d'Hostaleria analitzem els errors tècnics més freqüents i les claus de l'ofici per aconseguir que la carn es desfaci literalment a la boca.
La causa principal d'un fricandó dur és haver triat una peça de carn sense el col·lagen necessari. Per a un guisat de tall prim com aquest, necessitem peces amb vetes gelatinoses que es dissolguin durant la cocció lenta:
El truc de tall: Els talls de vedella s'han de fer sempre ben prims i a contrafibra. Si es tallen a favor de la fibra, les estructures musculars es contrauen amb la calor i queden dures.
Per enfarinar els talls de vedella, cal passar-los lleugerament per farina i espolsar-ne bé l'excés. Si s'hi posa massa farina, el suc del guisat quedarà massa espès, s'enganxarà a la cassola i es cremarà fàcilment.
El marcat ha de ser un cop de calor ràpid en oli ben calent (uns segons per banda). L'objectiu és daurar la superfície per crear sabor (reacció de Maillard), no coure la carn per dins en aquest moment.
El fricandó s'associa indiscutiblement als moixernons o als cama-secs (senderioles):
La picada amb carquinyoli: S'afegeix uns 10 minuts abans d'acabar la cocció. Ametlles o avellanes torrades, un gra d'all, julivert i un carquinyoli (o pa fregit). El carquinyoli no només ajuda a lligar la salsa donant-li cos, sinó que li aporta un matís dolç molt subtil.
Els bolets: Si s'utilitzen bolets secs, s'han de rehidratar en aigua temperada. Aquesta aigua d'hidratació s'ha de filtrar bé i afegir al guisat, ja que conté un concentrat d'aroma i gust (umami) extraordinari.
El vi ranci: Un bon rajolí de vi ranci al sofregit aporta l'acidesa i la complexitat aromàtica característiques dels nostres guisats històrics.
Vols aprendre a executar cada pas amb la precisió d'un mestre cuiner i emportar-te la teva ració feta a casa? A Vedruna PRO ESH hem preparat un taller pràctic dedicat íntegrament a la cuina de guisats de temporada.
La sessió anirà a càrrec d'Eduard Cerro, professor de la nostra Escola d'Hostaleria, que t'ensenyarà a controlar els temps del sofregit, el punt de la salsa i el repòs ideal.
Aprèn les bases de la cuina tradicional i sorprèn els teus a la taula aquest hivern.
👉 Inscriu-te al Taller de Fricandó Tradicional aquí (Places limitades)